1. |
||||
|
Sentir-me com el mar,
Que ho vol abraçar tot,
Conèixer cada part de tu,
Descobrir el teu nom.
Quan ja ho has intentat,
On queden les forces?
Sento que no estic bé,
I que només recordo,
Només que ho diguis, només que et moguis,
Que ho donis a entendre,
Lluitar pel present,
Tot i estar encallat,
Per por de trencar un futur,
On potser s’hi està més bé.
Només que ho diguis, només que et moguis,
Que ho donis a entendre, ja en tindré prou
Per donar-ho tot,
Empassar-me els dubtes,
I fer del nostre amor,
El sentit de la vida.
Sentir-me com el mar,
I perseguir el que vull,
Fracassant o vencent,
Però mai rendir-me.
|
||||
2. |
Sols jo
03:35
|
|||
|
La meva ferida,
S’obre quan ja te n’has anat,
Les passes s’allunyen,
Ja sé que mai retornaran,
Que demà, que demà no hi seràs
Que ja no, que ja no tornaràs
Sols sona el meu nom,
Mai més tu i jo.
S’ha acabat, s’ha acabat la història,
Ens hem deixat, ens hem deixat anar la mà
Que demà, que demà no hi seràs
Que ja no, que ja no tornaràs
I a partir d’ara,
I fins al final del meu camí,
Serà així, serà així, serà així.
|
||||
3. |
Quatre passes
03:00
|
|||
|
Vaig fent camí cap a casa,
Avui el cel està gris,
Les mateixes preguntes,
Retornen a dins del meu cap.
I de tant pensar,
De cop veig que m’he aturat,
Sento al meu voltant,
Que tot segueix igual.
Un camí he d’agafar,
Sense saber on em portarà,
No m’hi he de capficar,
Pren-te la vida amb calma.
I ja no recordo,
Que si he arribat fins aquí,
És perquè algun dia,
Tampoc vaig saber trobar el camí.
Ja m’he fet gran,
Amb totes les meves pors,
Pensant que tot el que faig,
Em lliga en aquesta immensitat.
Un camí he d’agafar,
Sense saber on em portarà,
No m’hi he de capficar,
Pren-te la vida amb calma.
|
||||
4. |
Com a casa
04:12
|
|||
|
Ja fa temps,
que enlloc em sento a casa,
s'ha esborrat,
tot allò que m'hi lligava,
i quan torno,
a empendre un nou viatge,
les respostes,
es va desentelant
On vaig?
Què faig aquí?
Per fi,
ho he entès,
no hi ha,
un destí..
Caminant,
creuo mirades,
cap ni una em fa sentir,
un sentiment, un canvi,
que formo part d'aquí
Apartar les cortines,
I entendre que no ets ningú,
Baixar al cafè de la plaça,
Un somriure que t'és conegut,
Per fi,
ho he entès,
no hi ha,
un destí,
Ets tu,
on em portis,
que em fas sentir,
que sóc on toca,
Ets tu,
que sóc on toca..
|
||||
If you like Guillem Ubach @ubachmusic, you may also like:
The Open Road - Arizona Amp & Alternator
by Howe Gelb
The prolific Arizona songwriter's latest is a scrapbook of the past five years of work.
go to album
I Get Into Trouble (LP | 2023)
by Maple Glider
The Australian folk-pop singer tackles deconstruction, her Christian childhood, and sexuality on her infectious sophomore album.
go to album
The Australian singer's debut solo album is filled with creative indie pop tracks.
go to album
Loosely structured around the Pokémon game of the same name, “Fire Red” is hushed and layered indie folk.
go to album
Stirring alt-pop with a focus on heartrending vocal melodies, the new LP from Nicholas is riveting from start to finish.
go to album
Wry songs from this Washington artist that recall the homespun charm of early Mountain Goats.
go to album
Siren/Zero Double EP
by Obscura Hail
Juggling art rock, chamber folk, and bedroom pop, Obscura Hail's double EP charts vast stylistic terrain with confidence and ease.
go to album
